Les expressions més noves de la música popular neixen en barris urbans i de la rodalia. Quan fem esment de la "música popular" de l'any 2000, no podem obviar aquest fet. Tampoc no podem deixar de banda la idea que la música popular ha de constituir una expressió del seu temps i del món que l'envolta (músiques del món). En realitat, aquest fenomen es remunta ben enrere en el temps, en els canvis socials profunds que van tenir lloc durant la segona meitat del segle passat. Les cançons de protesta i malestar social han contribuït, sens dubte, enormement a la formació de tendències musicals noves. D'uns anys ençà, les noves inspiracions urbanes i metropolitanes d'ultramar malden per trobar sang nova i vella per regenerar-se i nodrir-se'n. El hip-hop, el dub, el drum and bass o la música electrònica (per esmentar tan sols alguns dels estils del nou mil·lenni) són totes influències que inevitablement (i per sort), en un context ara global, determinen el sorgiment de tendències i estils nous dins de cada àmbit. És així que va néixer la inspiració per a S'ArdiCity del “col·lectiu” Malasorti. Una barreja explosiva de ritmes i sons clarament inspirats en els referents de la música electrònica, d'una banda, i els colors i la riquesa de l'univers llatinoamericà, de l'altra. Amb un model de llengua estandarditzat (el sard campidanès, del sud) i trets estilístics típics del paisatge suburbà del sud de Sardenya, en el qual Mèxic i el Magrib s'encaixen la mà contínuament per assolir un tot compacte i del tot original. Vet aquí, doncs, juntament amb l'ús del llenguatge, el floriment d'aquell “estil arquitectònic”, l'“inacabat”, que caracteritza totes aquestes realitats; de Quartu Sant'Elena a la Ciutat de Mèxic passant per Tunis.